Rébuffat - Aiguille du Midi - Chamonix TOPO

Rébuffat-Baquet – Aiguille du Midi – Chamonix

Al juliol de l’any 1956, Gaston Rebuffat i Maurice Baquet fan la primera ascenció d’aquesta joia que s’ha convertit en una de les clàssiques per excelència del massís del Montblanc, tot gràcies al seu granit, a les fissures perfectes i a la curta aproximació per arribar-hi, tot en un entorn domesticat però majestuós. No us la perdeu.

DESCRIPCIÓ

La Rebuffat-Baquet a l’Agulla de Midi no necessita presentació. És una de les vies més freqüentades del massís del Montblanc degut a la seva fama merescuda, i objectiu de moltíssimes cordades de tot el món que cada any ascendeixen aquest recorregut històric. Depenen del dia, s’hi poden fer cues a peu de via i a les seves reunions. Si anem àgils, és millor no pujar amb les primeres cabines del telefèric i començar una mica més tard però amb menys congestió.

A nivell logístic tenim vàries opcions: anar amb uns grampons i piolet lleuger i escalar amb el material a la motxilla. Un cop al cim només ens quedarà fer un ràpel fins a la terrassa mirador de l’Agulla de Midi. L’altre opció és deixar el material de glacera a peu de via i rapelar l’agulla. La darrera opció més curiosa però viable és la deixar les botes abans d’escalar des de la terrassa mirador fins al cim de l’agulla (curt llarg equipat amb parabolts). Rapelar l’agulla, per exemple pels ràpels de la Via Contamine, i escalar la via ben lleugers. A tenir en compte que si o si hem de sortir per dalt.

Al ser una via molt freqüentada és millor portar alguna altre ressenya. Com a vies recomanades a la mateixa agulla tenim:

Contamine. 250m 7a (6b).
Kohlman. 250m 6c (V+/A0).

Les dues vies gaudeixen d’una roca espectacular i d’unes fissures i diedres boníssims.

INFORMACIÓ GENERAL

Via: Rébuffat – Baquet – Aiguille du Midi – Chamonix
1a Ascensió: Gaston Rébuffat i Maurice Baquet, 13 de juliol de 1956.
Dificultat: 6b (V+/A0)
Longitud: 250m.
Equipament: poc equipada amb algun pitó i parabotls als llargs. Renunions equipades.
Material: joc de friends fins al #3 de Camalot. Fissurers útils. Es pot repetir al gust.
Orientació: S, sol de 8h a 16h.

APROXIMACIÓ

Des de l’estació superior del telefèric de l’Agulla de Midi, baixar per l’aresta en direcció al refugi dels Còsmics. Un cops situats a la cara S de l’agulla, anar en direcció a l’inici escollit. S’haurà d’anar amb compte amb l’estat de la rimaia per accedir a la paret.

DESCRIPCIÓ DELS LLARGS

L1: IV 10m. Tenim dues opcions per començar la via, la primera és per un diedre gris de V+ situat a la vertical del sostre característic, i la segona és la de começar una mica més amunt, al costat de l’inici de la via Kohlman. Aquesta segona opció ens permet fer els primers metres amb les botes i grampons, assegurant-nos a una fissura petita on entra algun totem o tascons, arribant així a una repisa gran i molt còmode amb vàries reunions, on ens podrem treure botes i grampons. Sigui quina sigui l’opció triada, trobarem traça ben marcada per arribar-hi.

L2: V 25m. Sortim per l’esquerra a per una fissura perfecte direcció al sostre. Trobarem dos parabolts a per flanquejar cap a l’esquerra. Podem acostar-nos al sostre a posar algun friend per evitar el pèndol al segon de cordada. Trobarem primer una reunió de pitons, ben aprop uns de parabolts, i lo ideal és anar fins a la reunió que hi ha passat el sostre.

L3: 6a 20m. Llarg boníssim per una fisura on entren friends petits. Trobarem algun pitó.

L4: V 20m. Sortim cap a l’esquerra i continua el festival de la fissura. Reunió molt còmode.

L5: V+ 20m. Llarg evident on trobarem el V+ a l’alçada del parabolt.

L6: 6a o V. El llarg original va per la dreta just superat un pas atlètic, vorejant les dificultats. Recte surt un 6a molt bó on ens podrem protegir el pas amb un 0,5#.

L7: V+ o 6a. En aquest punt moltes cordades dubten i acaben la via per alguna de les diferents opcions. Recte amunt hi ha una fissura acanalada amb alguns moviments incòmodes. La via original va a l’esquerra per la vira, i puja amunt abans de creuar un esperó, per una fissura on trobarem dos pitons. Més amunt trobarem un espit, i haurem de marxar de les dificutats anant recte. Si anem cap a la dreta trobarem un 6a fissurat molt bonic que ens deixa a una repiseta. Si arribem a aquesta reunió veurem uns parabolts a una placa a sobre. Per continuar haurem de baixar a la canal inferior on podem trobar neu.

L8: V o 6a+, depenen de la canal que agafem. Les dues opcions són boniques, però el diedre perfecte del 6a+ val molt la pena. També tenim l’opció d’acabar la via a la punta oest, a través de l’espectacular fissura Cretton.

L9: 6b (V+/A0). Anem direcció a un pirulí visible, i un pas atlètic per una fisura que ens porta a una terrassa amb reunió opcional. En aquest punt hi ha el 6b o A0 que ens deixa a l’esperó final fins al cim.

DESCENS

Si hem pujat amb el material de glacera a la motxilla només ens quedarà fer un curt ràpel fins a la terrassa mirador i ser l’atracció dels turistes. El ràpel és una mica diagonal. Amb una sola corda de 60m ja farem. Si hem deixat el material abaix, caldrà rapelar. Una opció és fer-ho a través de la via Contamine.

RESSENYA DE LA VIA

Ressenya de la Via Rébuffat – Aiguille du Midi – Chamonix.

VALORACIÓ PERSONAL

És una via que he pogut escalar en dues ocasions amb molt bona companyia, i que he gaudit moltíssim tot i el trànsit que ens vam trobar en algun moment o altre. La fama que te és del tot merescuda i la qualitat de la roca és excepcional. Com a punt negatiu destacar la massificació que ens hi podem trobar en temporada alta i bon temps, amb algunes cordades que van una mica justes, atretes per la seva història, la fàcil aproximació i lo agradable dels graus sobre el paper.