---

La GEDE al Sentinella és probablement una de les arestes brucs més boniques i estètiques de tota la Muntanya de Montserrat. Una clàssica oberta amb maestria que no us podeu perdre.

---

DESCRIPCIÓ

És innegable el poder d’atracció que poden tenir algunes formacions montserratines com és el cas del Sentinella i el Fussel, dues esbeltes agulles unides per la base que gràcies als seus recorreguts històrics i el capritx de les seves formes faran que gaudim d’una bonica escalada típica montserratina.

INFORMACIÓ GENERAL

• Via: GEDE
• 1a Ascensió: Josep Santacana i Josep Gómez. 27/9/1953
• Dificultat: IV+
• Longitud: 90m.
• Equipament: químics, espits, burí i pitó.
• Material: algun friend variats.
• Orientació: S.O.
• Estil: típica aresta bruc montserratina que ens farà ballar esquerra i dreta.

APROXIMACIÓ

Des de el Monestir anar a buscar el camí que ens porta a la zona de Gorros. Un cop al camí nou de Sant Jeroni, continuar aquest direcció N i passar de llarg el Gorro Frigi. Poc abans del mirador de la Serra de les Paparres trobarem un corriol a mà esquerra que ens porta directament al peu de via.

DESCRIPCIÓ DELS LLARGS

L1: V+ 35m. Inici evident i químics visibles. El pas del llarg el trobarem per sortir del tercer químic. Un cop xapat el quart, la roca ens portarà amb tendència a l’esquerra a buscar un espit sense plaqueta. Uns últims metres en linea recta ens deixen a la primera reunió. Entre els dos darrers químics podrem col·locar algun friend a una vira evident.

L2: V 45m. Sortim per la dreta de la reunió a buscar un antic burí amb un maillon. Un cop xapat, la lògica ens portarà a anar a l’esquerra a buscar el terreny més evident. En aquest tram les assegurances allunyen, però trobarem algun emplaçament per col·locar algun friend i algun merlet. La qualitat de la roca és excepcional, cosa que ajuda a gaudir. Anirem rectes a buscar una fisura visible on trobarem un pitó, i poc després un químic. Ara haurem de pujar a un còdol gegant característic i gaudir dels darrers metres que ens porten a la última reunió.

DESCENS

Si no tenim la idea de fer la Via Pany-Ferrera o normal al Fusell, abans de rapelar podem visitar el seu cim amb un acrobàtic moviment. Per baixar del Sentila directament farem un bonic ràpel d’uns 45m des de una instal·lació a base de ferros diversos i un espit. Preveure algun cordino. Si, per la xemeneia que veurem al rapelar entre el Sentinella i el Fusell hi va una via amb un nom molt apropiat: Sikosis, d’en Josep Maria Alzina i Sergio Farré.

OBSERVACIONS

Una gran clàssica que ha patit com altres vies montserratines de retro-equipaments sense respectar la seva història, diluint la seva exposició, l’olfacte, i la gestió necessària per escalar-la. Repetir aquestes vies tenint present l’any de la primera ascensió i els medis de l’època, és un viatge per tots els sentits i un bon mirall per posar els peus a terra. Tot i l’estat actual, la via ens farà escalar i gaudir alhora.

RESSENYA

Ressenya GEDE El Sentinella – Montserrat

FOTOS